miércoles, 2 de septiembre de 2015

Parlem sobre... Ressenya L'ambició d'Aleix

Hola i benvinguts al Racó de la llengua. Com ja vaig avançar en el Parlem sobre... Enric Valor, hui toca ressenya d'una de les seues novel·les, L'ambició d'Aleix.

Dades principals

Títol original: L'ambició d'Aleix
Autor: Enric Valor
Saga: Autoconclusiu
Pàgines: 189
Gènere: Descriptiu, Romàntica (més o menys)


Sinopsis

L'ambició d'Aleix, novel·la apareguda per primera vegada el 1960 amb bastants supressions i canvis obligats per la censura de l'època, fou la primera i ja magnífica mostra del món narratiu que Enric Valor ha anat contruint al llarg dels anys.
Les vivències d'un jove davant les primeres urgències de l'amor, dins el contect social tancat d'un poble de les comarques del sud en els feliços anys vint del nostre segle (XX), donen peu a Valor per a transmetre'ns, una visió justa i lúcida de l'ambient d'aquells anys de la nostra història recent.


Opinió personal

Este llibre té una història molt curiosa. En publicar-lo, Enric Valor ho feu en tercera persona, però anys més tart, el reedità i canvià el punt de vista del narrador a primera persona, tot canviant també el final i alguns detalls més. Ho feu perquè quan publicà el llibre (època de la postguerra) les restriccions de l'època no li permetien donar-li el final que haguera volgut. I no ho pogué fer fins anys més tart quan la repressió es debilitava.

Respecte a la història, es una novel·la eminentment narrativa, perfecta per a poder disfrutar de una passejada per les terres valencianes, tant de ciutat (Valencià) com de camp i muntanya (Aitana, la muntanya més alta de la Comunitat Valenciana es troba present i representa un important paper en l'obra).

A més, la trama gira al voltant d'un xic anomenat Aleix molt imaginatiu i somiador, que es troba en una mena de triangle amorós entre Lluïsa i Pauleta, entre un amor impossible i un que ja pot ser no siga amor. Així, amb aquest pretext, Enric Valor ens porta a un viatge a través de les muntanyes i la ciutat de València.

No vaig a puntuar el llibre ja que és un clàssic de la literatura catalana i no sóc qui per dir si és o no és bo. Però sí que diré que és una història preciosa i m'ha agradat. A més, amb el seu riquíssim lèxic he aprés molt.
Recomanat per a tots els que vulguen viatjar per les terres valencianes sense moure's de casa i per a aquells que adoren les obres naturalistes.


I això és tot. Ens vegem d'ací dues setmanes en el Racó de la llengua.


4 comentarios: