miércoles, 4 de marzo de 2015

Ressenya de Cròniques de la veritat oculta

Hola i benvinguts al Racó de la llengua. Com cada dues setmanes hui us porte una nova entrada en valencià. Esta vegada és una ressenya de l'autor Pere Calders.


Sinopsis

Pere Calders és un dels narradors més significatius de la literatura catalana del segle XX i Cròniques de la veritat oculta (1955) és, tal i com s'ha considerat unànimement, un dels seus millors textos. La trajectòria literària de Calders, com la de tants autors de la seva generació, es veié tras balsada per les conseqüències de la Guerra Civil, fet que l'obligà a viure a l'exili. De tornada a Catalunya, a finals dels anys 60, la seva obra patí les conseqüències de la literatura de realisme social que sorgia. Els contes en Calders són un artifici. Configuren un microcosmos que es projecta en una altra dimensió. Hi intervé la fantasia i tot un seguit d'elements que es mouen en l'àmbit del somni. En aquest espai els esdeveniments i el comportament humà adquireixen tota una altra significació que s'expressa amb dimensions més profundes. Que condueixen cap a una reflexió més dura que no sembla sobre la condició humana. El to amb què es tracten les sorprenents situacions que trobem en aquests contes així com el model de llenguatge amb què s'expressen són un bon exemple de l'elevat estil d'un narrador d'ofici com ho és Calders, que assoleix amb la seva obra la condició de mestre. Estudi preliminar i materials complementaris, a cura de Joan Martori, professor de llengua catalana i literatura de secundària i batxillerat. També ha publicat estudis relacionats amb la literatura catalana contemporània.


Opinió personal

Este llibre és un recull de contes, molt semblant a Espiral, llibre que ja vaig ressenyar. Aquest, però, té un llenguatge molt més cult, per això es necessita un diccionari al costat quan el llegeixes. Apart d'això, és un llibre fàcilment comprensible, però que convida a la reflexió sobre temes quotidians i altres no tant quotidians, com la mort.

Per altra part la narració i l'estil de Pere Calders és molt culte, sent un dels millors escriptors de la literatura catalana.

A més, aquest escriptor, com Manuel Baixauli (realment és a l'inversa, Baixauli és com ell), descriu amb una precisió impressionant.

Amb tot, li donaria un 4/5, és molt bon llibre, però és un poc complicat pel lèxic i això fa que no enganxe tant com altres.

I això és tot... fins d'ací dues setmanes.


1 comentario: