Ressenya de Fosca: Aquesta nit no hi ha lluna plena

Hola i benvinguts una altra vegada al Racó de la llengua. Hui tenim una nova ressenya, que ja feia temps que no en feia una en valencià. Es tracta de Fosca: Aquesta nit no hi ha lluna plena de Care Santos.


Dades principals

Títol original:
Autora: Care Santos
Gènere: Fantasia, Misteri
N. pàg.: 304
Editorial: Estrella Polar


Sinopsis

L’Abel té disset anys, viu amb la mare i es passa les nits davant de l’ordinador, com fan molts adolescents. L’Abel, però, no ha sortit mai de casa i només es relaciona amb el món exterior a través d’internet. L’Abel és un vampir, i el seu dia a dia és bastant complicat. Fins que, una ni t, topa amb el bloc de la Fosca. Fosca és el nickname de l’Olívia, una altra adolescent incompresa amb una família força terrible. L’Olívia pot sortir de casa, però amb precaució, sobretot si hi ha lluna plena. Poc a poc, l’Abel i l’Olívia descobriran que tenen moltes coses en comú.


Opinió personal

Aquest llibre ja fa temps que el vaig llegir i per això no sabia si ressenyar-lo o no, però el recorde prou bé, ja que em va agradar molt.

La historia està dividida en dues parts, una des del punt de vista de Abel i un des del punt de vista de Olívia. El temps és el mateix a ambdues parts, és a dir, que la primera part ens conta la mateixa història que la primera però des d'un punt de vista diferent. Açò, com tot, té la seua part positiva i la seua part negativa. Per una part, gràcies a esta manera d'organitzar la història podem conéixer en profunditat ambdós personatges i la seua història, però, per altra part, en el moment en que es coneixen es comencen a repetir diàlegs a cada part.

La història, a més, està narrada quasi per complet a base de conversacions per Internet dels dos protagonistes, que acabaran adonant-se que encara que no es coneixen, tenen una intensa connexió i és que tenen més en comú del que pensen.
Açò em recorda un poc a Pulsaciones de Javier Ruescas, però en el cas de comparar-los, hauríem de comparar Pulsaciones amb Fosca i no a la inversa, ja que Fosca va eixir primer.

I que més dir que em va encantar aquest llibre. És un llibre fantàstic i amb un toc de misteri. L'autora es nega a dir-nos més de l'estrictament necessari i manté la intriga fins al final.

A més també podem observar l'evolució dels personatges, ambdós, passen d'estar baix l'estricta vigilància dels pares (de vegades inclús excessiva) a madurar i prendre les seues pròpies decisions, decisions que canviaran la seua vida per complet.

Per això no puc deixar de donar un 4/5 a aquest llibre ple de fantasia, però també de superació, d'intriga, d'amor i un munt de coses més.


I això és tot,ens vegem d'ací dues setmanes en el Racó de la llengua