Hola lectors i benvinguts al racó de la llengua. Estes últimes setmanes no he llegit ningun lllibre el valencià (maleïts exàmens) però no volia tampoc deixar-vos sense entrada en la meua benvolguda llengua ;)
Així que hui toca una entrada un poc diferent. Últimament he estat estudiant bastant literatura (tant valenciana com castellana) per al selectiu. La literatura, sobre tot la que va per a examen (jeje), sempre ha sigut un tema molt criticat, en especial per els de "ciències". L'altre dia en classe vam comentar un text que parlava sobre açò. En el text, Martí Dominguez (espere no haver-me equivocat en el nom jaja), ens contava sobre allò que els cièntifics coneixen de la literatura, que és ben poc.
I a la inversa. Els escriptors tampoc solen saber de ciència. En un sentit general (sempre hi ha excepcions) podem dir que ambdós col·lectius intenten ignorar-se uns a altres.
Tot açò ho dic per la discussió que varem tindre després tota la classe. Alguns, creien que seria molt millor llevar la literatura, la llengua al complet, de la modalitat del batxiller científic, altres (com jo) per contra, creíem que tal com està és molt millor.
Al contrari del que molts pensen, la llengua, i també la literatura, és molt important, no sols per a la cultura, sinó per a nosaltres. Com a indivus, la llengua ens forma, i com a col·lectiu ens permet reunir-nos, relacionar-nos i formar una societat.
I vosaltres, què cregueu? Llevar la llengua del batxiller de ciències per a poder dedicar més hores a les pròpies assignatures de ciència (com matemàtiques o biologia) és una bona idea?
I això és tot... ens vegem d'ací dues setmanes en el racó de la llengua.
Libros, libros y más libros. Aquí encontraréis reseñas y booktags y más cositas sobre libros.
¡Hola!
ResponderEliminarHace poco tuve un debate sobre eso en mi clase de Lengua, aunque yo no tenía una idea demasiado clara sobre si era malo o bueno...
¡besos!
Jo penso exactament com tu. Sóc pedagoga (encara que no estigui treballant, soc llicenciada jeje), així que el tema de l'educació em toca de prop. Al institut vaig estudiar ciències, i no obstant això, una de les cosas que sempre he volgut fer es escriure un llibre, o dos o tres. La llengua sempre ha sigut una part molt important de la meva vida, i fins i tot a la selectivitat, vaig treure la millor nota en llengua castellana (un 9!!). No se com pot pensar algú que seria millor que els de ciéncies no estudiessin llengua... Com parlarian llavors? Com llegirien els llibres, o les fòrmules? Tot això, per molt que els molesti, és llenguatge. No es por treure de l'educació.
ResponderEliminarUn petó!!!
Hola!!
ResponderEliminarSoy gallega y por lo tanto no hablo valenciano, pero con un poco de interés nos entendemos todos ;D
Este es un tema que me interesa bastante, yo estoy en parte de acuerdo contigo en que incluso gente de ciencias debe saber un mínimo de lengua y literatura pero no creo que deba estudiarse en bachiller. Me explico:
Deberían marcarse unos conocimientos mínimos en todas las disciplinas (ya sean de ciencias o de letras) y darse en la ESO, que para eso es la educación obligatoria. Creo que la ESO debería ser igual para todos, sin escoger ninguna asignatura (ni siquiera religión, que la suprimiría). De esta forma, una vez que tienes la ESO aprobada se supone que tienes los conocimientos básicos que todo el mundo debería tener sobre esas materias y si decides seguir estudiando y meterte en bachillerato las asignaturas que des deben ser de tu especialidad.
Me parece injusto que alguien que está haciendo el bachiller de ciencias tenga que dar historia, filosofía, lengua y literatura y alguien que escoge letras puras el único número que vea sea el de la nota del examen. En mi caso, por ejemplo, al tener también gallego tenía 5 asignaturas de letras y 4 de ciencias, ¡estudiando ciencias puras!
Un beso ^-^
Hola :) te he nominado a LIEBSTER AWARDS BLOGS, pasate por mi blog y mira las preguntas. Me subscribo :)
ResponderEliminar