Ressenya de Espiral

Hola i benvinguts al Racó de la llengua. Hui tenim una nova ressenya, Espiral de Manuel Baixauli. Este llibre era un dels de lectura obligatòria de la nostra classe.


Sinopsi

Quan, amb L'home manuscrit, Manuel Baixauli va irrompre amb força inusitada en el panorama literari català, els únics que no es van sorprendre foren els que, anys enrere, havien llegit Espiral, un conjunt de relats brevíssims que Baixauli ha reescrit fins a convertir-lo en una obra nova, la primera i l'última de l'autor. Espiral és un experiment fascinant que conté les dèries i les obsessions d'un home d'avui, recreades amb una imaginació desbordant.


Opinió personal

Este llibre és un recull de contes molt breus, de vegades un sol paràgraf, que trata temes quotidians. Baixauli intenta fer un reflexió sobre la vida en general i les voltes que dóna. Per això el nom, Espiral, la vida dóna voltes, els fets es repeteixen però no exactament de la mateixa manera. A més, una espiral és infinita, no acaba, igual que la vida (no d'un individu, sinó en general).

Utilitza un lèxic bastant senzill però que s'adequa a cada moment. De la manera en la qual sols poden narrar els escriptors que han sigut pintors, Baixali descriu cada conte amb precisió abrumadora i sorprenent, sobre tot considerant que, com que els contes són tan breus, omiteix el màxim possible.

Per altra part, una de les coses que més m'han agradat és el temps present. Quasi tots els relats estan escrits en present, encara que alguns narren fets passats. Açò aproxima el lector als fets, de manera que convida a reflexionar sobre allò que se'ns ha contat en unes poques paraules. Així, tot i que té unes cent pàgines, es pot tardar molt en llegir. Al final de cada conte, podem passar-nos molt de temps pensant en allò que l'autor ens volia dir.

També trobem en Baixauli este punt que distingueix els grans autors, este quelcom que fa que u no puga deixar de llegir, però al mateix temps ho faja amb tranquil·litat, assimilant cada paraula, analitzant cada detall per a no deixar-se res, ja que, en este llibre, res és suprimible.

Tot això fa que este siga un dels millors llibres que he llegit en valencià i he de donar-li, sens dubte, un 5/5. Recomanat per a qualsevol que vulga pensar un poc, reflexionar sobre eixes coses diàries en les quals quasi ni pensem.

I això és tot. Ens vegem d'ací dues setmanes en el Racó de la llengua.

PD: Hi ha un concurs sobre aquest llibre, anomenat Diàleg, en el qual participaré. Així que, probablement, la pròxima entrada en valencià serà el relat que he d'escriure per participar i ja hem direu si us agrada.